‘Marc i el poder sobre el temps’. És la nova incursió de Mercè Climent en la literatura per xiquets després de l’èxit de ‘Lina Panxolina i el quadern màgic’. La jove escriptora alcoiana ha tornat a la seua ciutat i té el futur ple de projectes, que van des de la novel·la a la poesia.

LLOC DE NAIXEMENT: ALCOI. EDAT: 31 ANYS.
ESTUDIS: ENGINYERIA AGRÒNOMA I FILOLOGIA HISPÀNICA. TRAJECTÒRIA: HA GUANYAT PREMIS LITERARIS, EN ESPECIAL LA XVII EDICIÓ DEL DE LITERATURA ERÒTICA DE LA VALL D’ALBAIDA PER LA NOVEL·LA ‘SOMIANT EN ALEIXA’, ESCRITA JUNTAMENT AMB FRANCESC MOMPÓ, I EL XX PREMI DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS PEL SEU BLOG ‘ELS PRIMERS GESTOS DEL VERD’. TÉ PUBLICADES DOS NOVEL·LES INFANTILS.

Mercè Climent i Paià té 31 anys i una ja llarga i reconeguda trajectòria al món de les lletres catalanes al País Valencià, amb un bon nombre de destacats premis i publicacions. Després de viure uns anys a la capital valenciana ha decidit tornar als seus orígens, a la seua ciutat, Alcoi, per consolidar aquest difícil camí literari. I ho fa presentant el seu segon llibre infantil. Després de l’èxit de ‘Lina Panxolina i el quadern màgic’ dóna a conèixer amb gran il.lusió ‘Marc i el poder sobre el temps’. Encara que els majors reconeixements els ha obtingut, curiosament, amb una novel·la eròtica: ‘Somiant en Aleixa’.

– Mercè, per on comencem? per l’erotisme o, just al contrari, per la novel·la infantil?
– “Sí, és prou curiós que siguen dos gèneres tan diferents. I el millor de tot és que ara voldria ‘desembarcar’ en la poesia. També he col·laborat en periòdics com el Levante i el Diari Gran del Soberanisme, amb articles d’opinió i de crítica literaria, sense oblidar el meu blog, ‘Els primers gestos del verd’, que, fins i tot, ha sigut premiat. En resum, diria, amb total humilitat, que em defense en estils variats, sóc prou tot terreny”.

– Així, mana l’actualitat, el llibre que acaba de sortir al mercat: ‘Marc i el poder sobre el temps’
– “És un relat que vaig pensar abans que la novel·la eròtica, però que no havia pogut publicar-lo fins ara. Ho ha fet una editorial de Castelló, que es diu Onada, a la qual li estic molt agraïda. L’acció està ambientada a Muro d’Alcoi, d’on és originari mon pare, Joan Antoni Climent, que tant important va ser per a que jo em dedicara a la literatura.  I és que ell, tot i treballar en un banc, era poeta. De xicons, ens llegia contes de Edgar Allan Poe. Va escriure amb el Jordi Botella un poemari, ‘Archipiélago’. El llibre és un homenatge a la seua infantesa, amb fets que pense són atemporals. Marc Fullana és un jove que té el poder d’aturar el temps, amb la condició que no sap l’espai de temps que pot durar l’aturada cada vegada. Aquest temps parat fa que acabe agafant-li gustet a llegir. He volgut amb l’argument que els xavals reprenguen la passió per la lectura, pels jocs al carrer, etc. Lina Panxolina també tenia un poder i era que tot allò que dibuixava a un quadern es feia realitat. En el seu cas l’acció transcorria a Alcoi”.

– Lina va tindre una gran acollida que esperes repetir amb Marc…
– “Sí, la veritat és que va anar molt bé. Des de l’editorial de Lina, Bullent, em parlaven de mil llibres solament el primer any, amb moltes peticions de col·legis i instituts. Ara espere que aquesta segona obra tinga pareguda aceptació. Les il·lustracions tornen a ser de la meua germana, Agueda, i em semblen, de nou, genials”.

– Canviem de vessant i anem per ‘Somiant amb Aleixa’. Com naix i quina història conta?
– “Bé, és un llibre que vaig escriure amb Francesc Mompó. Tots dos teníem molta complicitat i no ens va resultar difícil. Aleixa és una jove amb diverses experiències sexuals no assumides, que té just el mateix somni que la persona amb qui ha tingut la relació. Poc a poc, això fa que ella siga un ésser tormentat, traumatitzat psicològicament. Sí vam tindre molta atenció en cuidar al màxim el llenguatge, l’estil, una prosa molt madura i treballada, amb la que volíem dignificar aquest tipus de gènere. Va tindre una gran acceptació, principalment després de guanyar el premi de novel·la eròtica de la Vall d’Albaida, l’únic així que queda a la Comunitat. He presentat aquesta obra a molts llocs, França, Barcelona, Berga, Alacant, Elx, València, per descomptat Alcoi… Ens comentaven des de l’editorial Bromera que s’havien venut mil exemplars en els primers sis mesos”.

– Et trobes ara en un moment d’una màxima activitat, presentes llibres d’altres autors, però tens sobretot dos obres preparades…
– “Hem sap mal però no puc parlar molt d’elles. Estic molt il·lusionada perquè van per bon camí. Però no hauria d’avançar encara massa. Sí puc dir que, per una part, estic fent un recull de poesia i, per altra, està molt avançada una tercera novel·la infantil, però en aquest cas amb un fort component històric, que espere publicar-la a finals d’any. Fins aquell moment, em volcaré a la promoció del Marc, a qui li tinc molta estima”.

– Mercè, explica, per acabar, la teua visió sobre l’actualitat de la comunicació entre les persones i la situació dels mitjans.
– “Per als escriptors, internet ha sigut tot un descobriment. Moltes oportunitats que estan apareixent-me i moltes de les persones que estic coneixent al món literari, està sent gràcies al facebook, que m’ha obert moltes portes. Sí que es deuen seleccionar molt bé totes aquestes noves vies de comunicació i donar un bon ús. Ara tot el món escriu. Hi ha una diàspora cultural, però no tot és bo. Els aparells del poder, com les teles oficials, s’han difuminat al haver moltes més finestres. És reflex de la societat actual tan canviat, tan imprevisible. Tinc tanta informació que no em dona temps. Per això, és bo tornar als llibres, a la lectura de reportatges amb profunditat, etc. El mateix ens passa amb les relacions humanes, que són vertiginoses”.