En les ja quinze temporades que porte seguint al CD Alcoyano com a treball –molts més anys com a passió- aquesta plantilla, la de la temporada 2013-14, que acabem de començar, és per a mi de les més completes que recorde. Com solen dir els entrenadors en aquest cas: “bendito el problema”, però David Porras no ho va a tindre gens fàcil per a elaborar la convocatòria cada partit si les lesions ens respeten –que, per cert, no han fet en la pretemporada.

El tècnic alcoià, que dia a dia, roda de premsa a roda de premsa, entrenament a entrenament i partit a partit, demostra que el seu nivell com a màxim responsable del primer equip està a l’altura del seu nivell com a persona –excel·lent en tots dos casos- és peça clau en aquest projecte. Primer per l’acert –un més- de la directiva de donar-li poders quasi absoluts en la confecció de la plantilla, amb l’assessorament combinat, això sí, amb la comissió tècnica, completada pel triplet Serrano-Clemente-Ovidio. S’ha passat per les mans cadascuna de les noves incorporacions i ha donat llum verda a quins jugadors havien de continuar –amb l’aposta molt personal del Dani Fernández, que mereixerien els dos que funcionara. Després per saber transmetre a aquest compensat, però molt nou grup de jugadors, quins són els valors que manen a tan històrica entitat, és a dir, qué és el que vol veure el públic del Collao cada dos setmanes. Al que portem d’arranc, s’ha vist un equip amb qualitat i bon joc, però igualment treballador, lluitador, un fet quasi tan important o més que els dos primers aspectes. 

D’una passada temporada amb el que podríem dir un Javi Lara-sistema, on tot el joc passava per les seues botes, per a lo bó -canvis d’orientació pels que valia la pena pagar una entrada i unes grans estadístiques individuals-, i per a lo roin –baix estat de forma del jugador per l’acumulació de partits, en especial després de l’enfrontament a la Copa davant el Madrid, i desafortunada absència al partit clau a Eibar- després d’una Lara’s dependència, passem al Porras Team. Més de vint jugadors que, tots ells, poden rendir a un grandíssim nivell, mils de possibles combinacions per a cada onze cada setmana –fins i tot al que pareixia inicialment l’únic punt dèbil baix els pals i que Bouba s’ha encarregat de demostrar que no era així. Aquest és el gran repte que té ara David per davant, poder gestionar aquesta àmplia plantilla –dos o més jugadors de garanties per cada posició- i que arribe en les millors condicions possibles als moments claus de la temporada, allà pel mes de maig, quan tots volem, ja com una arrelada tradició, disputar el play-off… i no sols això, també pujar a Segona A, on fa dos anys vam veure que era el nostre lloc i on volem quedar-se durant molts anys.

PS: Sort per al ‘presi’ en altres assignatures optatives però tan importants com economia, cantera, SAD, socis i comunicació. No val amb els excel·lents trets fins ara, anem a per la matrícula d’honor. Amb el ‘Doble o nada’ ja hem començat amb una gran nota.