Cristian Santiago: «Sempre m’agradat lluitar a favor dels més dèbils»

OLYMPUS DIGITAL CAMERALa vida de Cristian Santiago sempre ha sigut intensa, diferent, moguda. Un espècie de Quixot modern que sempre ha lluitat contra els impossibles i a favor dels més desvalguts. I segueix fent-ho. Ja de jugador de hoquei patins volia que aquest esport es practicara fora de Catalunya, contrariament a motls dels seus companys. Just en el seu millor moment esportiu va decidir jugar al filial del Alcodiam, ajudant a xavals, i dedicar-se a la política. Fa poc va estar a la Franja de Gaza, servint d’escut humà als camperols palestins davant els carros de combat israelis. Ara, amb la mateixa intensitat, prepara la segona edició de l’Esport en 3D. “Quan em diuen si sóc alcoià, em sent orgullós. Aquesta és ja la meua terra”.

Als seu 32 anys, la vida de Cristian Santiago dóna per un llibre. En l’actualitat és coordinador d’activitats del Centre d’Esports. No obstant, Cristian és molt més. Tot i nàixer a Blanes, ha sigut una persona preocupada per tot el que el rodejava, molt més enllà de la seua Catalunya natal, primer com a exitós jugador de hoquei i als últims dos anys com a polític i estudiós.
– Crec que estaria bé si anarem per ordre cronològic. Tu, ja com a jugador de hoquei has sigut un element ‘atípic’ veritat?
-“Bé el cert és que sempre he pensat diferent a molts dels jugadors o persones que m’han envoltat. Ja ben jove, quan venia de ser internacional sub’16, vaig renunciar a ser-ho sub’19 pels estudis. Després de jugar un any al FC Barcelona, amb 20 anys, molt poc, però sí, per exemple, el partit clau front al Liceo on vam guanyar la lliga, em van dir de quedar-me en tot un Barça, tenint pocs minuts, o anar-me’n fora. Jo sempre he sigut partidari de que aquest esport es promocionara fora de Catalunya i per això he jugat al Cibeles d’Oviedo o al Areces De Grado. Fins que per mitjà David Ros, em va arribar el projecte de l’Alcodiam i aquí m’he quedat. Esta és la meua terra d’adopció que després de deu anys sent ja com a meua. Per a mi és un orgull si em pregunten si sóc alcoià, això vol dir que estic plenament integrat”.

-Curiosament deixes l’elit quan et trobes en el millor moment de la teua carrera esportiva…
-“Potser sí. Sí va ser una decisió complicada, però crec que correcta. M’explique. Tinc ofertes del Lloret i just del meu poble, Blanes, molt importants a nivell econòmic com ambicioses en la part esportiva, pero dic que no. Jo tinc clar que vull quedar-me ací. Just al mateix temps acabe la carrera de sociologia, així com els cursos de doctorat en benestar social i en desigualtat i llig la tesina o DEA, al voltant de les relacions internacionals, els conflictes armats i el control dels recursos naturals, basant-me en el cas dels Hutus i els Tutsis a Ruanda pel control del ‘coltan’, material per a telefonia mòbil. En la actualitat, estic preparant la meua tesi doctoral que espere acabar en menys d’any i mig sobre les relacions de la Cuba de Raúl Castro amb els EEUU d’Obama. En uns dies viatjaré a la propia Cuba per viure de primera mà la difícil situació en la que ells estan vivint. I tot això en la possibilitat, per mèrits, de poder formar part en un futur del professorat de la Universitat d’Alacant, on m’he format. Tot junt em va fer pensar que la meua etapa esportiva havia arribat al seu màxim i final. Havia ajudat a impulsar l’hoquei fora de Catalunya i ara era un altre el meu objectiu: ajudar als desfavorits”

-I ho fas mitjançant la política?
-“Bé, jo sóc el primer que entenc la desafecció de la població en general pels polítics actuals, jo veig als tios entrajats del Senat o al Congrés i tampoc sent que ells em representen. Però, també és cert que de sempre, mon pare, Quico, m’ha educat en les idees d’esquerres en treballar pels més humils. Volia aportar el meu granet de sorra des de la meua formació en ajudar-los. I vaig veure que L’Entesa era qui millor reflectia les meues idees i la possibilitat de l’ajuda. Eren temps del 15-M i a la facultat vaig conèixer al cap de llista per Crevillent, que em va dir si volia presentar-me a aquella població. Toni Giner, per l’atletisme, em va dir que ho fera per Alcoi i em va presentar a Paco Agulló i d’immediat em va agradar el seu plantejament i ací estic treballant pel que sent és la meua terra”.

-Però no sols al teu entorn proper, sino també molt més enlla!
-“Sí vaig voler participar fa poc al programa ‘Unadikum’ que traduït seria ‘Os llamo’. Es tracta d’unes Brigades internacionals pacíficques d’ajuda al poble palestí. Durant deu dies vaig estar a la Franja de Gaza, alçant-me a les cinc del matí i acudint als camps que tenen els camperols àrabs en la frontera amb Israel, per actuar com a escut humà, davant els carros de combat i dels soldats jueus. Ells van a cultivar allí les seues terres perque no tenen espai i estan observats pels soldats israelís, que moltes voltes els disparen o per drons, avions no tripulats, que els ataquen. Els brigadistes o observadors actuem com escuts fent que no disparen. Ja per la nit, anem de regrés a les cases i alguns que encara es queden igual els disparen o per les nits fan incursions per destrossar tot el cultivat. Són persones que no tenen res i que al mateix temps t’ho donen tot. Per a mi va ser una gran experiència, molt forta. T’estàs jugant la vida per una bona causa”.

-I al mateix temps no thas deixat del tot els patins de l’hoquei i treballes per a tot l’esport alcoià.
-“Seguixc jugant en el filial del Alcodiam. Em sent igual d’útil, de content, ensenyant a xavals a jugar a l’hoquei com defenent palestins. El filial va disputar la fase d’ascens a Primera i els xavals van estar molt bé, hi ha una bona cantera. Deri Mataix, Quico Rico, Iñaki Ferreira, Marc Grau fill, Mauro Gandía i molts altres. A més en el meu paper de coordinador d’activitats faig d’enllaç entre la regidoria i els clubs, escolte les seues necessitats i tracte de solucionar tot el que està en la meua mà formant equip amb Miguel Juan Reig, director municipal d’esports, i amb Natxo Gòmez com a regidor.”

-Ara teniu la segona edició de l’Esport en 3D a punt de caramel.
-“Sí, està ja tot prou ultimat. És la gran festa final de l’esport alcoià que serà els dies 7, 8 i 9, amb xarrades previes el 3, 4 i 5. En les xarrades dir que és algo molt especial tindre a ponents com el jugador de hàndbol Demetrio Lozano o al judoka Sugoi Uriarte, així com a persones que han tingut i tenen molt de pes a una de les canteres més importants de bàsquet nacional com és la del Joventut de Badalona. Respecte a les activitats dels tres dies destacar la novetat del golf, amb una demostració a càrrec del Club de Golf Alcoi, el regrés del tenis taula, l’entrega de trofeus dels Jocs i les finals provincials, partits de hoquei de base amb L’Horta català… i altres moltes activitats”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *