I finalment un any després Raül Botella va tindre al seu públic

Roberto em va comentar el dia anterior, en l’inauguració de l’exposició de Antoni Miró a la Llotja, que a les vuit i mitja ja estaria amb Pau penjant quadres a l’Àgora. Jo, com bon amant de la nit, no vaig aparèixer fins les onze. Però una vegada allí, em vaig quedar atrapat. La meua faena assignada era la de posar les etiquetes just al costat de cadascuna de les cinquanta-vuit obres exposades de Raül Botella. I el pitjor de tot és que al menys altres trenta estaven recolzades a la paret, a ras de terra, sense lloc per colocar-les, totes igual o més significatives i delicioses que les que estaven penjades. Quasi un any després de deixar-nos Raül, amb l’ímpetu de la seua família i l’ajuda de l’Ajuntament i Universitat d’Alacant, en les seues árees o regidories de cultura, més el treball de Antoni i Ausiàs Miró, s’havia fet possible aquesta mostra retrospectiva d’una xicoteta part de la seua ingent obra.

Les parets de l’Àgora ens mostraven el seu ‘paisatge urbà’ amb les seues visions particulars de ‘Alcoi nit’, ‘Alcoi en sepia’, ‘Alcoi New York’, ‘Tros d’Alcoi’, ‘Teules’ , ‘Estrossa urbana’, ‘Casa la Panxa’, ‘Desllunat’, ‘Pati de llums’, ‘Sant Roc’ o ‘Cavalls’, donada a Solc, el gegantesc ‘Farmàcia’, o una de les seues famoses ‘Rehabilitació en roig’, entre altres moltes, el seu ‘paisatge humà’ amb ‘Diógenes’, ‘Jetset’, ‘Carnaval en la Llotja’, ‘Blues’, ‘Piano bar’, ‘Dibuixant personatges’, ‘Futurisme’, ’Pensaments’, ‘Piscina poble’, ‘Santa Rita Road’ o les més recents ‘Mirons’, ‘Davant l’esquadra’, ‘La Vella’, ‘Balls populars’, ‘Teatre Circ’, ‘Simfònica’, ‘Orquestra’, ‘Banda a l’aire lliure’, etc, sense oblidar una tercera part denominada ‘totum revolutum’ on poder trobar alguns dels quadres de la seua sèrie de ‘Estucats’, les obres dedicades a Altea, incluides les ‘balconades’, cartells, per suposat, el de Festes del 2012, titelles o la projecció de la webserie ‘Desenterrats’ de Xavi Cortés, on va exercir de director artístic. Tot i faltar algunes obres emblemàtiques de la seua curta però intensa trajectòria, com ‘Comprant petardos’, ‘El pintor de miniatures’, ‘El Club Ritelberg’, ‘Maseros nit’, ‘Bath’, ‘Jazz’ o ‘Panical Circus’, entre altres.

L’altre Pau em va donar l’oportunitat de ser jo el minipresentador de l’acte, on tot i els nervis vaig anunciar l’actuació de La Dependent, amb les titelles que va crear per al seu muntatge ‘H2O’, amb Jona García, Rubén Mira, Jordi Carbonell i Juan Ruiz, dirigits per Joanfra Rozalén, l’emissió d’imatges de ‘Desenterrats’ o d’un power-point amb quasi la totalitat de les seues obres, així com l’actuació d’un nombrós grup de músics amics seus, com Jacobo Blanes, Javier Blanquer, Moisés Olcina, Koki Serra, Renée Dossin, entre altres molts, als que després va anar sumant-se noms com Hugo Mas o Jonny Egea. També em vaig recordar d’agrair la seua col·laboració a les institucions i al mòdul de hostaleria i restauració de l’institut de Batoi, ja que els seus alumnes van servir el vi d’honor. El nervis no em permitixen, per contra, recordar si vaig acabar anunciant la futura activitat que antics membres de La Nómada i altres amics pintors volen realitzar el proper 10 de maig. Després vaig poder disfrutar d’abundants conversacions, d’un esplèndid catàleg i d’un sopar al ‘Mamella’ amb Roberto, María José i Pau.

Però, principalment, amb el que em quede de tot aquest dia tant intens és que, per fi, quasi un any després, Raül va complir el seu desig. Ell comentava que envejava a actors o músics, donat que aquestos just després de la seua actuació artística, d’immediat, tenien al seu públic per aplaudir-los o per mostrar la seua disconformitat. Raül ahir va tindre al seu públic. La gran presència de persones que quasi van omplir la amplíssima nau de l’Àgora, de les procedències més variades possibles, demostren que Raül tenia tota la seua conformitat. Aquesta multitudinaria assistència de públic va ser com una particular ovació pòstuma al seu particular art, que ha deixat una profunda petjada a la nostra ciutat.